dimecres, 30 d’octubre del 2019

MANTENIR LES FESTES TRADICIONALS, UNA QÜESTIÓ DE FONS


L'escola i altres entitats educatives eduquen amb el que diuen però, sobretot, amb el que fan. En aquest sentit, molts centres educatius contribueixen a mantenir vives algunes tradicions de la cultura popular que cada vegada es veuen més arraconades per substituts globalitzats. Aquests dies vivim un exemple amb la festa de la Castanyada del 31 d'octubre / 1 de novembre. Es tracta d'una festa popular pròpia de Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears. Per aquestes dates, a diversos llocs del nord d'Espanya se celebra la festa del Magosto, a Canàries La Noche de los Finaos, a Extremadura la Chaquetía o al País Basc el Gaztainerre. Totes elles giren al voltant de la menja de castanyes i altres fruits de la tardor, mentre als carres han aparegut les parades de castanyeres i castanyers. Són les festes de la tardor, quan s'acosta el fred, els dies es fan més curts i la natura entra en una època de mort aparent, mentre es recorden les persones que ens han deixat. 

Des de fa uns anys, aquestes festes han de conviure amb Halloween, una festivitat pròpia dels països anglosaxons que ja ha pres carta de naturalesa a casa nostra. Aquesta irrupció de tradicions provinents d'altres llocs és bo que pugui conviure amb les tradicions pròpies per no perdre les nostres arrels. Per tal que aquesta convivència sigui possible cal una certa militància perquè la tendència és que les diferents parts del món cada vegada s'assemblin més, també en els costums i les celebracions festives. No hem d'oblidar que les comunitats prenen consistència gràcies a allò que els és propi. I tampoc podem deixar de banda que el desenvolupament comunitari és clau per a l'empoderament i la socialització compromesa amb la millora de la societat, començant pel propi territori.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada