L'escola
i altres entitats educatives eduquen amb el que diuen però, sobretot, amb el
que fan. En aquest sentit, molts centres educatius contribueixen a mantenir vives
algunes tradicions de la cultura popular que cada vegada es veuen més arraconades
per substituts globalitzats. Aquests dies vivim un exemple amb la festa de la Castanyada
del 31 d'octubre / 1 de novembre. Es tracta d'una festa popular pròpia de
Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears. Per aquestes dates, a diversos
llocs del nord d'Espanya se celebra la festa del Magosto, a Canàries La
Noche de los Finaos, a Extremadura la Chaquetía o al País Basc el Gaztainerre.
Totes elles giren al voltant de la menja de castanyes i altres fruits de la
tardor, mentre als carres han aparegut les parades de castanyeres i castanyers.
Són les festes de la tardor, quan s'acosta el fred, els dies es fan més curts i
la natura entra en una època de mort aparent, mentre es recorden les persones que ens han deixat.
Des de fa
uns anys, aquestes festes han de conviure amb Halloween, una festivitat
pròpia dels països anglosaxons que ja ha pres carta de naturalesa a casa
nostra. Aquesta irrupció de tradicions provinents d'altres llocs és bo que
pugui conviure amb les tradicions pròpies per no perdre les nostres arrels. Per
tal que aquesta convivència sigui possible cal una certa militància perquè la
tendència és que les diferents parts del món cada vegada s'assemblin més, també
en els costums i les celebracions festives. No hem d'oblidar que les comunitats
prenen consistència gràcies a allò que els és propi. I tampoc podem deixar de
banda que el desenvolupament comunitari és clau per a l'empoderament i la
socialització compromesa amb la millora de la societat, començant pel propi territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada