El passat diumenge, 8 de març, es va celebrar el dia internacional de la
Dona amb manifestacions i actes diversos. Aquesta celebració recent pot ser una
bona excusa per a preguntar-se, als centres educatius, perquè hi ha un dia com
aquest i reflexionar sobre la necessitat d'anar molt més enllà d'una data
concreta en aquesta qüestió. Cal parlar-ne perquè el que no s'analitza i es viu
com a quotidià i repetit esdevé normal. Avui en dia podem manejar moltes dades
per analitzar, contrastar i reflexionar sobre el paper de la dona a la nostra
societat (i a d'altres), sobre el seu progrés però també respecte del camí que
encara queda per recórrer per a una situació equitativa, no discriminatòria.
Hi ha dades que podem consultar a fonts diverses però també hi ha les dades
i observacions que poden proporcionar les educandes i els educands de la seva
realitat propera. Dades sobre la conciliació, el llenguatge que es fa servir, el
que es considera acceptable en un home i no en una dona (per exemple: el caràcter
dur i certa agressivitat), la violència física i psíquica envers les dones, el
paternalisme i el control... Parlar-ne pot no ser suficient però el que és clar
és que no si no se'n parla es contribueix a mantenir una situació injusta en
molts aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada