No podia deixar de referir-me al que és el gran tema des de fa dies: el
coronavirus (Covid 19). És una qüestió omnipresent en els mitjans de
comunicació però també en les nostres relacions socials i en el nostre dia a
dia. Segons un comunicat de la Federació d'Associacions en Defensa de la
Sanitat Pública d'Espanya, aquesta infecció "està sent magnificada pels
mitjans de comunicació", quan el més previsible és que la seva incidència
no suposi un problema de salut més gran que l'epidèmia de grip estacional.
L'alarmisme és, com a mínim, tan perillós com pot ser-ho una epidèmia que,
certament, suposa molts interrogants perquè és nova i es desconeix l'origen del
brot. De tota manera, hi ha una contradicció evident entre els missatges dels
responsables sanitaris que pretenen ser tranquil·litzadors i les mesures
d'aïllament imposades als casos detectats i als seus contactes identificats.
No hi ha dubte que les institucions educatives han d'abordar aquest tema:
no poden obviar-ho perquè fer-ho seria pretendre viure al marge de la realitat
però, a més, tenen una responsabilitat educativa. La preocupació social pel
coronavirus té diferents vessants: enfrontar-se a la incertesa, el paper dels
mitjans de comunicació, les epidèmies en una societat globalitzada, la
divulgació de falsedats i les seves conseqüències (el cas de l'esgotament dels
estocs de màscares i fins i tot del seu robatori, per exemple), les
repercussions econòmiques de la crisi, les recomanacions sanitàries (rentar-se
sovint les mans, per exemple) o l'aparició de d'humor a les xarxes. Tota
aquesta complexitat i interrelació d'aspectes s'ha d'abordar a l'escola i a altres
institucions educatives. No es tracta de transmetre un missatge a educands i
educandes sinó d'ensenyar-los a analitzar i a comprendre la realitat i afavorir
el desenvolupament de la seva capacitat crítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada