En algun moment, la premsa s'ha fet ressò d'algun
aldarull especialment greu però he esperat a comentar el tema quan no hi hagués
aquest ressò mediàtic per no donar la sensació de que es tracta d'una qüestió
puntual. Lamentablement, és quelcom molt més habitual del que seria desitjable:
nens i nenes que juguen a futbol i alguns pares que es comporten en aquests
partits (que no ho oblidem: són activitats formatives) com ho fan alguns aficionats
en partits d'adults: es desfoguen insultant a l'àrbitre i als rivals. Hi ha
incidents greus però, en moltes d'aquestes activitats formatives, hi ha
actituds persistents que no transcendeixen però que no són admissibles.
Segurament tampoc ho són en el futbol adult però molt menys quan els qui juguen
són nens o nenes. Algunes federacions territorials de futbol han posat en marxa
campanyes, des de fa anys, per incitar al joc net, al respecte i al rebuig de
la intolerància i del racisme. Algunes d'aquestes campanyes han tingut més èxit
que altres.
Fins a la categoria cadet, els problemes de violència
no estan al camp, són a la grada. Això es dóna especialment en el futbol perquè
és l'esport majoritari però reflecteix la competitivitat de la nostra societat
i la sobreprotecció dels fills. Que aquesta situació s'hagi donat sempre no és
motiu per tolerar-la. El futbol aleví i infantil és quelcom molt habitual i,
per tant, una activitat amb notable incidència en la formació de la infància. Tots
els esforços per evitar proporcionar models de conducta com els que comento són
lloables però l'esforç principal hauria d'anar encaminat a no acceptar com a
normal i inevitable una situació educativa que contradiu valors essencials per aconseguir
una societat més convivencial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada