Sovint tinc oportunitat de recordar algunes pàgines
de Kafka o un còmic d'Astèrix i Obèlix on els personatges anaven rebotats d'una
finestreta a l'altra per intentar fer un tràmit. Ho recordava, per associació
d'idees, quan fa pocs dies vaig tenir el plaer de formar part d'una comissió
avaluadora per a una plaça de professorat agregat del meu departament universitari.
Va ser un plaer pel fet que hi hagués una plaça de professorat a temps complet (n'hi
ha molt poques) i per la bona exposició de l'aspirant.
Era el secretari de la comissió i, com a tal, vaig
haver de gestionar el procés administratiu: des d'haver d'anar personalment a
recollir la documentació i a retornar-la un cop realitzada la prova (a l'altre
extrem de la ciutat) a haver d'assegurar-me que els membres de la comissió
complimentàvem tots els impresos: 39! Trenta-nou impresos omplerts i signats
(la majoria per tots i cadascun dels cinc membres de la comissió). Trenta-nou
impresos per una oposició a la que només es presentava una candidata. Segurament
no és fàcil trobar el punt just entre les garanties jurídiques i el sentit comú
però omplir i signar 39 impresos em sembla exagerat. Més li semblava a un
membre de la comissió que venia d'Anglaterra i que, al final, es va sorprendre
de que amb tants impresos no n'hi hagués cap per recollir l'opinió de la
comissió sobre com es podria millorar el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada