Aquesta setmana el professorat tenim les vacances de
Pasqua. En el meu entorn universitari, els darrers dies he sentit més d’un
comentari –i més de dos- sobre la necessitat que un té d’aquests dies no
laborables en ple semestre: “estic esperant setmana santa per desconnectar”,
aquesta és una idea força arrelada. I no sé si és bo. El que no sé si és bo és
que es necessiti tant “desconnectar” perquè dóna la sensació de que, els altres
dies, potser estem massa “connectats”, massa atrafegats (estressats, es diu
ara). Aquests dies festius es veuen com una escapatòria i és trist que haguem “d’escapar”
de la feina, especialment quan tenim una feina com la nostra.
Entenc que aprofitem els dies de Pasqua per
canviar el ritme i fer algunes coses diferents però d’aquí a tenir la sensació
de “fugir” de la feina hi ha un pas. És clar, el passat divendres (el dia abans
de començar aquestes vacances), per exemple, vaig arribar a la Universitat a
dos quarts de nou del matí i vaig acabar la classe de Màster a les nou de la nit.
Això no està gaire ben muntat però també és cert que tenim altres dies que ens
podem organitzar lliurement com ens sembli. Crec que el problema principal rau
en el (mal)tracte que la institució universitària dóna, en aquests moments, al
seu professorat. La “fugida” de setmana santa és un símptoma, un mal símptoma. Almenys,
gaudim-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada