PARÍS

Aquests dies estem colpits pel brutal atemptat de París. Quan un fet com aquest passa en el cor d'Europa l'impacte és molt fort. Abans, hi ha hagut altres atemptats fora del nostre continent i ha semblat que ens quedés lluny. Potser és trist que sigui així però el que és més proper sempre ens afecta més fortament. Això ho sabien els autors de l'atemptat i per això van escollir la capital de França.

Quan es produeix un atac massiu com el de París ens quedem descol·locats. El més fàcil és respondre amb mesures urgents, bèl·liques i d'atiament de la por i de mesures segregacionistes. Les respostes fàcils sabem prou bé que no sempre són les millors. En el cas que ens ocupa, no costa gaire veure que el problema és complex i sistèmic. Afrontar-lo amb garanties necessàriament ha de passar per tenir en compte temes socials, econòmics i culturals. Sense un abordament sistèmic el risc de nous atemptats estarà a l'ordre del dia i podem caure en noves restriccions de les llibertats personals i en més increment del control i la vigilància.

Aquest enfocament complex i sistèmic és necessari per abordar la qüestió en les aules i altres espais educatius. No és fàcil, però cal evitar caure en una anàlisi massa superficial i només focalitzada en l'impacte emocional. Crec que cal tenir molt present com abordar el tractament de fets com aquests des de la vessant educativa perquè necessitem que la ciutadania que s'està formant sigui capaç de contribuir, en el seu moment, a resoldre situacions tan greus com les que han provocat l'atemptat de París. Sense anar a les causes, no tenim alternatives reals.