Fa
uns dies vaig assistir a la defensa d'una tesi doctoral en el meu
Departament. Aquest
tipus d'actes són d'allò més gratificant en el context universitari. Si,
a més, es tracta d'una bona investigació i la seva presentació és interessant
gairebé no es pot demanar res més. Bé,
sí, encara es pot aspirar a que les intervencions dels membres del tribunal
també siguin de nivell i pertinents. Tot
això no sempre es dóna ja que es necessita que es conjuguin molts factors. En
el cas que comento, un doctorand del nostre grup de recerca i un magnífic
tribunal ens van fer gaudir, en el sentit del goig intel·lectual a què es
refereix Wagensberg, per a qui "no hi ha coneixement veritable sense
goig".
Vam poder assistir a la presentació
d'un treball rigorós, rellevant per al context on es va realitzar l'estudi i
amb un rerefons d'emotivitat que ajudava a acostar-se a la realitat que
s'exposava. L'estudi
recollia l'opinió dels estudiants, un camp d'estudi que ja comença a donar els
seus fruits però que encara té poca presència en les investigacions. La
veu dels estudiants és qualificada i aporta una visió sobre la relació
educativa que hauríem de tenir més present.
Marco, el nou doctor, avui ha passat
per dir-nos que li han comunicat que li han donat el cum laude. La cirereta
del pastís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada