L'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut de
Catalunya va publicar unes dades, referides al primer semestre del 2015, que
palesen una situació generalitzada de falta d'emancipació familiar dels joves
de fins a 30 anys: més del 78% dels menors de 30 anys viuen al domicili
familiar. És un percentatge molt elevat i el més alt dels darrers 10 anys. L'Estat
espanyol encapçala el retard en l'edat de tenir el primer fill a Europa (al
voltant dels 31 anys). Amb les dificultats per emancipar-se, no és estrany. Hi
ha alguna dada més positiva: en el mateix informe s'assenyala que ha començat a
decréixer l'atur entre els joves. L'altra cara de la moneda és que predominen
les feines precàries.
Aquesta situació és negativa per a les persones afectades
-un nombre molt alt- i per a la societat en conjunt, tant en el moment actual
com per les conseqüències que pot tenir al llarg dels propers anys. Entre les
múltiples conseqüències de la situació crec que cal situar una sensació de
desànim i de falta de motivació que moltes vegades es copsa en els estudiants. Un
dia tindrem un govern a l'Estat que no estarà en funcions com l'actual i hem
d'exigir que es faci el possible i gairebé l'impossible per revertir la
situació. La importància del tema crec que és evident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada