L'educació emocional està de moda... bé, ho està
en teoria però no sé si realment es té prou en compte en molts centres
educatius. Per què està de moda? Doncs, entre altres raons, perquè la
intel·ligència emocional cada vegada és un valor més preuat al món laboral. Tot
i que encara se segueixen utilitzant tests de coeficient intel·lectual, cada
cop està més assumit que els aspectes actitudinals i emocionals influeixen molt
-probablement més que la racionalitat estricta- en el comportament i en les
decisions que prenen les persones. La capacitat per gestionar els propis
sentiments i per relacionar-nos amb els sentiments dels altres és cabdal per
anar per la vida. I no és una intuïció, hi ha investigacions que ho constaten.
La cultura acadèmica sovint té poc en compte la
vessant emocional, especialment a mesura que anem pujant en els nivells del
sistema educatiu. Caure en l'altre extrem, responent a la moda, tampoc sembla
una opció encertada. No és res nou que l'educació hauria de ser integral de la
persona de manera que l'ajudés a desenvolupar totes les seves capacitats. Les
capacitats cognitives, afectives, d'interacció i inserció social... s'han de desenvolupar
conjuntament donat que les persones no estem fetes de components estancs, sinó
que les diverses capacitats s'influeixen entre si. O sigui, es requereix una
visió integral i sistèmica de la persona en la qual se la pugui ajudar i
acompanyar en el seu aprenentatge en funció de les necessitats i potencialitats
de cada moment. És més fàcil de dir que de fer però si l'interès pels aspectes
emocionals serveix per enfortir aquesta visió d'educació integral, benvingut
sigui aquest interès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada