TOCA TREBALLAR

En general, les vacances em resulten agradables i, sovint, interessants. Tant és així que només acostumen a tenir una cosa realment dolenta: s'acaben. I aquí estem, amb el període de descans estival liquidat i tot un curs per endavant. Diuen que hi ha qui té dificultats per adaptar-se a la nova realitat; no és el meu cas. Acostumo a veure les coses des d'una vessant positiva, tot i que, certament, de vegades això requereix de molta força de voluntat. És per això i gràcies a les energies renovades que penso que el nou curs ens pot sorprendre amb coses interessants.

A nivell polític, amb unes eleccions catalanes plebiscitàries el 27 de setembre -ho seran, s'estigui o no d'acord en això- i unes eleccions generals amb nous partits que introdueixen moltes incògnites sobre el que pot succeir, crec que tindrem emocions. A nivell social i econòmic estarem a l'expectativa per veure si realment les coses milloren una mica. A nivell educatiu veurem que passa però no sembla que, en el marc de les decisions governamentals, puguem anar a pitjor ... encara que la vida dóna sorpreses. A nivell més personal, el curs comença amb el retorn del meu fill de la seva estada laboral a Noruega (ara, allà, hi resta la meva filla i el seu company) i amb un pastís que tindrà 60 espelmes, que ja són ... espelmes.

Durant l'estiu hem estat al poblet de la meva dona, en terres del Ponent català, i deu dies amb una calor asfixiant i meravellant-nos amb els paisatges naturals i urbans de Croàcia i, una mica, d'Hercegovina i Montenegro. Queda en el record. Ara toca viure el present.