El passat dia 6 vaig anar a Palma de Mallorca per impartir un curs de 4 hores a professorat de la Universitat de les Illes Balears sobre avaluació per competències. Després de que les noves titulacions de grau s’hagin hagut d’estructurar, teòricament almenys, a partir de la definició d’unes competències de la titulació, ara comença a manifestar-se un interès per reprendre el tema.
Molt probablement, en gran part de titulacions, les competències no acaben de complir el seu paper de referent i no hi ha una sistematització que garanteixi que les diverses assignatures estan realment al servei de fer persones més competents, segons les competències definides en la titulació. Potser ara, quan ja ha passat la “moguda” que va suposar posar en marxa els nous graus, sigui el moment de reprendre el tema i començar a aclarir conceptes i a lliurar a les competències d’alguns aprioris i de moltes imputacions que són, com a mínim, discutibles.
En aquest sentit, quan parlo d’aquesta qüestió, procuro incidir en que les competències no són pas el mateix que les habilitats o els procediments (hi ha molta confusió sobre això), i en que aprendre una competència demanda adquirir determinats coneixements, procediments i actituds però que, sent això condició necessària, no és pas suficient. Per adquirir una competència cal també aprendre a mobilitzar el que s’ha aprés en determinades situacions, integrant els aprenentatges per poder construir la resposta adequada a una situació específica.
Per tant, tant per aprendre com per avaluar competències, es requereix adquirir determinats continguts (coneixements, procediments i actituds) i aprendre a mobilitzar-los i a integrar-los en situacions semblants a les que s’haurà d’enfrontar l’estudiant una vegada finalitzi els estudis. Són dos passos necessaris que requereixen estratègies docents adients a cadascun d’ells i estratègies d’avaluació que contemplin aquests dos moments.
També acostumo a insistir en que l’exercitació de les competències passa per operacions mentals complexes que permeten triar i realitzar la millor adaptació a la situació, i això fa que per ser competent es requereixi haver adquirit coneixements profunds. És a dir, que no em sembla cert que les competències vagin en contra del coneixement, tot al contrari.
El tema requereix treballar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada