A Catalunya estem vivint un moment molt complex:
el govern català està decidit a que el proper 1 d’octubre la ciutadania pugui
votar en un referéndum d’autodeterminació i el govern espanyol està decidit a
evitar-ho. Aquest enfrontament està portant a una situació molt tensa amb l’actuació,
per una banda, dels cossos de seguretat estatals incautant cartells i entrant
sense ordre judicial en empreses privades, amb la crida a declarar davant la
fiscalia d’uns 800 alcaldes i amb amenaces i fets que poden posar en qüestió la
proporcionalitat de les accions; per l’altra banda, hi ha una resolució ferma a
que es pugui votar sense fer cas de més autoritat que la del parlament català i
amb el suport d’una importantíssima mobilització ciutadana. A hores d’ara
tothom està cridat a posicionar-se amb els uns (els que volen impedir la votació)
o amb els altres (els que volen que es voti, independentment que estiguin a
favor o en contra de la independència). Ja no és possible no prendre partit.
El tema és molt delicat per abordar-lo en els
espais educatius però no fer-ho és viure d’esquena al que està passant perquè
el debat sobre si s’hauria de permetre que la població s’expressés amb el seu
vot o si s’hauria d’impedir, està present amb força a la societat catalana i en
part de la societat de la resta de l’estat. Amagar el cap sota l’ala no sembla
pas la solució però trobar la manera de tractar el tema demana tenir molta
cura.
(Ahir, una vegada ja redactada
aquesta entrada del blog, vam viure la irrupció de la Guàrdia Civil en
conselleries del Govern català, detencions de càrrecs polítics i una gran
mobilització ciutadana de resposta arreu de Catalunya i en alguns altres
indrets de l’Estat espanyol).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada