A Europa, de mitjana, les dones cobren menys d’un
16% que els homes. A Espanya, menys d’un 19% (segons l’Eurostat, l’Oficina d’Estadística
Europea) o gairebé menys d’un 24% (segons els sindicats). Aquesta diferència
que fa que sovint els homes cobrin més que les dones per fer la mateixa feina,
sembla un tema difícil de solucionar. Però hi ha una novetat: Islàndia ha
començat a aplicar una llei –que s’anirà desenvolupant progressivament- per la
qual s’obliga a les empreses a pagar el mateix salari a dones i homes per la
mateixa feina. El govern farà auditories laborals i s’exigirà un certificat d’igualtat
salarial.
Aquesta novetat pot ser un bon punt de partida per
tractar educativament el tema de les desigualtats. Parlar-ne i reflexionar-hi és
necessari perquè per millorar una situació i evitar discriminacions el primer
que cal és visibilitzar-les i qüestionar-les. Com escriu Carlos Lomas “les
aules no solament són el lloc on es desenvolupa l’aprenentatge de les
disciplines acadèmiques, sinó també l’escenari en el qual es fonamenten unes
formes d’interacció o unes altres, unes relacions de poder o unes altres”
(Guix, 439, p. 34).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada