Més de trescents mestres de
França han publicat un escrit, al diari Slate, on
manifesten que deixaran d’ensenyar gramàtica d’acord amb la norma que estipula
que el gènere masculí és el genèric i, per tant, preval sobre el femení. Segons
manifesten, aquesta norma es basa en un llibre de l’any 1767 en el que es diu
que “el gènere masculí és considerat com a més noble que el femení per la
superioritat de l’home sobre la dona”. A partir d’ara, aquests i aquestes
mestres optaran per la norma de “proximitat” (l’adjectiu concorda amb el gènere
del substantiu més proper) i per la norma de la “majoria” (s’adjectivarà en
masculí o en femení segons la major part del grup la formin noms masculins o
femenins). Aquest manifest s’ha publicat just quan el govern francès ha
prohibit l’ús del llenguatge inclusiu als seus textos oficials “per raons de
claredat”.
En els meus escrits i quan parlo
intento tenir en compte els dos gèneres però, sovint, em trobo amb persones
(homes i dones) que defensen que s’ha d’aplicar el masculí com a genèric per,
entre altres coses, evitar un text massa feixuc. Crec que aquesta opció respon
al que diuen els mestres francesos en el seu escrit. Tot i que de vegades no és
fàcil trobar una alternativa que trenqui amb aquest domini del masculí i no
dificulti la lectura (per voler fer presents els dos gèneres: homes i dones, la
mestre o el mestre, la professora o el professor, etc.), em sembla que acceptar
la norma del masculí com a genèric no ajudarà a canviar la percepció del
masculí com a millor que el femení. Els canvis en la llengua venen de l’ús i és
la norma la que s’acaba adaptant a aquest ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada