PROHIBIR ELS TELÈFONS MÒBILS

L’Assemblea Nacional francesa va votar el passat 7 de juny, en primera lectura, un projecte de llei per ampliar la prohibició de l’ús de telèfons mòbils a les escoles. Fins ara, a França, cada centre decideix on no es pot utilitzar el mòbil. Si s’aprova la nova llei, la prohibició serà més general: no es podrà fer servir en cap espai del centre, excepte si hi ha una normativa pròpia que determina zones on es podrà fer l’excepció a aquesta prohibició. Algunes crítiques a la nova llei han apuntat que palesa la pèrdua d’autoritat dels docents, que serà una prohibició difícil de fer complir (més del 90% dels joves francesos de 12 a 17 anys tenen telèfon mòbil) o que crearà el problema (i el cost) d’haver d’habilitar llocs on es puguin guardar els aparells. 

No sembla que prohibir s’escaigui gaire amb educar, si entenem l’educació com un procés d’acompanyament que ajudi l’estudiant a aprendre i a ser cada vegada més capaç de conduir autònomament el seu procés d’aprenentatge i la seva presa de decisions. En el cas dels telèfons mòbils, treure’ls a la força i radicalment de l’escola obvia que els mòbils hi són i que l’escola el que hauria de fer és educar en el seu ús, ajudant l’alumnat a desenvolupar un pensament crític que inclogui considerar els perjudicis però també les avantatges de l’ús d’aquesta tecnologia.  Prohibir és el més fàcil però no pas el més profitós per educar.