Des del 1987
-ara fa 30 anys- més de quatre milions d'estudiants universitaris europeus i
molt professorat s'han beneficiat del programa de beques Erasmus. El naixement
d'aquest programa no va ser senzill perquè aixecava moltes reticències tant dels
governs com de les autoritats universitàries i no semblava pas fàcil que es
reconeguessin estudis cursats en altres centres. Avui dia, haver sigut un
"estudiant erasmus" és un element de valoració positiva (amb una taxa
d'atur inferior a la d'altres estudiants), una manera d'aprendre idiomes, de
desenvolupar competències d'adaptació a noves realitats i d'obrir-se a la
multiculturalitat.
El programa
Erasmus ha sobreviscut a la crisi econòmica però no ha deixat mai de suscitar
reticències o, simplement, desinterès per part d'alguns responsables polítics,
com ho palesa, per exemple, la disminució de les beques en l'època del gens
enyorat ministre espanyol d'educació, José Ignacio Wert. Afortunadament, a
Europa, el programa té fervorosos partidaris. Tot i així, haurien de ser més
els universitaris que s'hi acollissin (fins ara han estat un 5%). Amb les
característiques del món actual, amb els perills de l'extensió del populisme i quan el repte de la convivència
multicultural és més vigent que mai, programes com l'Erasmus haurien de ser
vistos com una joia a cuidar primorosament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada