dimecres, 22 de febrer de 2017

INNOVACIÓ, UNA REALITAT QUE VE DE LLUNY



Ara que estem en plena moguda per la innovació i la renovació de l'escola a Catalunya, no s'ha d'oblidar -com han apuntat algunes veus- que aquest moviment pot ser molt interessant (tot i que també ha aixecat algunes crítiques) però el que no es pot dir és que es tracti de quelcom nou. Salvat el paper que avui en dia poden i han de tenir les tecnologies actuals, quan es parla d'innovació metodològica (treball per projectes, per exemple) ens estem referint a mètodes amb més de 100 anys de trajectòria, aplicats a moltes escoles.

Els estudis sobre la nostra tradició pedagògica recorden que el 1916 l'Ajuntament de Barcelona va constituir la Comissió de Cultura per endegar un ambiciós projecte arquitectònic i pedagògic per escolaritzar nens i nenes que, fins aleshores, eren tot el dia al carrer. Va ser així que es van crear nou escoles en les que es van introduir les tendències més noves en educació i higiene. Es va apostar per una escola pública i de qualitat amb una clara vocació d'inclusió social que va marcar una fita en la història de la pedagogia catalana. És bo recordar aquests i altres antecedents per no caure en voler descobrir "la sopa d'all".  Sigui benvingut el repte d'innovar i millorar la nostra educació però sapiguem aprofitar tot el bagatge pedagògic acumulat i focalitzem els esforços en adequar-lo al moment social que estem vivint. Partint del que ja existeix el camí es pot recórrer amb més fonamentació i credibilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada