Ara que estem en plena moguda per la innovació i
la renovació de l'escola a Catalunya, no s'ha d'oblidar -com han apuntat
algunes veus- que aquest moviment pot ser molt interessant (tot i que també ha
aixecat algunes crítiques) però el que no es pot dir és que es tracti de
quelcom nou. Salvat el paper que avui en dia poden i han de tenir les
tecnologies actuals, quan es parla d'innovació metodològica (treball per
projectes, per exemple) ens estem referint a mètodes amb més de 100 anys de
trajectòria, aplicats a moltes escoles.
Els estudis sobre la nostra tradició pedagògica
recorden que el 1916 l'Ajuntament de Barcelona va constituir la Comissió de
Cultura per endegar un ambiciós projecte arquitectònic i pedagògic per
escolaritzar nens i nenes que, fins aleshores, eren tot el dia al carrer. Va
ser així que es van crear nou escoles en les que es van introduir les tendències
més noves en educació i higiene. Es va apostar per una escola pública i de
qualitat amb una clara vocació d'inclusió social que va marcar una fita en la
història de la pedagogia catalana. És bo recordar aquests i altres antecedents
per no caure en voler descobrir "la sopa d'all". Sigui benvingut el repte d'innovar i millorar
la nostra educació però sapiguem aprofitar tot el bagatge pedagògic acumulat i
focalitzem els esforços en adequar-lo al moment social que estem vivint. Partint
del que ja existeix el camí es pot recórrer amb més fonamentació i
credibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada