Ni la meva esposa ni jo
tenim WhatsApp; ens hi
resistim perquè veiem que moltes persones del nostre entorn estan permanentment
connectades a la xarxa, tant per temes professionals com per multitud d'altres qüestions.
Molta gent no ho entén; ens diuen: si en tinguessis podríem formar un grup de
treball sobre aquest o aquest altra tema, els doctorands podrien estar
permanent connectats amb nosaltres... i els amics i amigues ens podríen enviar
tot allò que fan arribar a les altres amistats. Per això precisament no volem
WhatsApp.
No sé si, al final, haurem de claudicar però
estudis recents posen d'evidència que cada cop hi ha més persones que pateixen
esgotament virtual i que decideixen deixar les xarxes socials. Un estudi del Happiness Research Institute constata que les persones que han
abandonat Facebook se senten més felices i menys preocupades (l'efecte
es nota al cap d'una setmana de la desconnexió). Hi ha gent que s'adona que la
connexió és una pèrdua de temps, dificulta la concentració, trenca la separació
entre la vida professional i la personal i crea tensió deguda a la sensació
d'estar sempre disponible. El món de les xarxes i la permanent connectivitat ens
ha envait i caldrà anar trobant el punt just. No és fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada