En estudis sobre la
percepció dels joves de l'Estat espanyol respecte de les possibilitats de
trobar feina aquests mostren un notable pessimisme. Més del 40% dels joves espanyols
entre 18 i 30 anys creuen que no trobaran feina durant el primer any després
d'haver acabat la seva formació. Tot i que aquestes dades es van fer públiques
ja fa uns mesos (Adecco va enquestar 10.000 joves d'arreu del món), em semblen
interessants: els joves espanyols són els més pessimistes, seguits dels
japoneeos i els italians, el que molt probablement té relació amb la taxa d'atur
juvenil (al voltant del 50% a Espanya mentre que la mitjana de l'OCDE no arriba
al 13%). En l'estudi, els joves
manifesten que la principal dificultat és la falta d'experiència laboral prèvia,
un gos que es mossega la cua. Per altra part, un informe d'Eurostat (l'oficina
d'estadística europea) indica que més del 22% dels joves espanyols d'entre 20 i
24 anys no estudiaven ni treballaven l'any 2015.
A banda del problema
estructural de fons, aquestes expectatives tan negatives no ajuden a que la
situació es pugui redreçar: les expectatives condicionen molt com actuem i, en
conseqüència, el que obtenim. Aquestes expectatives tampoc faciliten la implicació
i la motivació dels estudiants en el seu procés d'aprenentatge: per què fer un
esforç si, al final, tampoc trobaré feina? És un situació que el professorat
pot percebre i que, sovint, no sap massa bé com abordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada