SOLS DAVANT LA TELEVSIÓ

Ja fa uns quants anys -uns quants llargs- vaig publicar alguns articles i vaig fer unes quantes conferències per a pares i mares sobre la convivència de nens i nenes amb la televisió. Ho vaig recordar quan vaig llegir que hi havia pedagogs que alertaven de la tendència de les llars occidentals de mantenir distrets els fills amb la sèrie infantil del moment, sense que els pares hi estiguin presents. L'alerta és perquè els nens fan seus patrons de conducta que observen en aquestes sèries i, aquests models, no sempre són positius. Aquesta alerta, que va fer el Col·legi de Pedagogs de Catalunya (informe "Sèries infantils. Una aproximació d'anàlisi pedagògica"), diu el mateix que alguns ja dèiem fa anys. O sigui, que seguim amb la mateixa situació? No, ara és pitjor, perquè amb l'ús de tauletes i similars l'adult encara està menys present per poder acompanyar al nen o la nena en el seu procés formatiu. Sí, formatiu, perquè amb la televisió, les tauletes... s'està formant.  

L'estudi assenyala que sèries aparentment innocents presenten experiències properes a les que es pot trobar un nen o una nena en les quals, per exemple, es mostra que amb la tossuderia o plorant es poden aconseguir coses, es desvaloritza l'esforç, es realitza "bullying", es fomenta el sexisme...  L'oferta és la que és i la clau és acompanyar l'infant i ajudar-lo a anar desenvolupant un sentit crític davant del que veu. Ajudar a pares i mares a ser conscients d'aquesta qüestió és rellevant perquè, per sobre de tot, és un tema d'actitud per part dels progenitors. I no és una qüestió ni fàcil d'abordar (perquè deixar-los davant de la televisió és molt còmode) ni de poca importància.