DEGRADAR LA UNIVERSITAT PÚBLICA

Fa uns mesos, la premsa es feia ressò d’una dada: a la Universitat de Barcelona, el 77% del Personal Docent i Investigador Permanent té més de 50 anys i només un 2% no arriba als 40. En el meu Departament, el proper curs serem uns 25 professors i professores amb dedicació a temps complert i al voltant d’uns 75 a temps parcial. Tot i que es van jubilant docents, les places que deixen lliures només se sol autoritzar cobrir-les amb més professorat contractat a temps parcial (professors que tenen la seva feina principal fora de la Universitat). Evidentment, per part dels responsables de la Universitat hi ha plena consciència de quin és l’estat de la qüestió (especialment greu en la Facultat d’Educació) però no sembla que ningú hi posi remei. És més, cada any la situació s’agreuja. De seguir aquest ritme –que ja porta anys- d’aquí dos o tres cursos, en el meu Departament, podem estar amb un 15% de professorat a temps complert. Les repercussions d’aquesta situació són molt greus perquè el professorat que treballa en una altra feina, tot i que tingui molt bona voluntat, té dificultats per reunir-se, coordinar-se, ser flexible per atendre els estudiants i això dificulta la qualitat de la docència i la gestió del dia a dia (el professorat a temps complert s’ha de multiplicar per assistir a comissions, tribunals i altres entitats i organismes de gestió).

S’ha arribat a una situació en la que ja som molts els que interpretem el que està passant com un atac a l’actual Universitat Pública. En el nostre sentiment d’abatiment pel que està succeint ens sentim impotents mentre veiem que “s’estan carregant la Universitat com a servei públic”.