El dilema entre més seguretat o més llibertat de
les persones està a l’ordre del dia i tot sembla indicar que el pèndol cada cop
es decanta més cap a la seguretat. Atemptats com el de fa pocs dies a
Manchester reforcen aquesta tendència. No fa pas gaire (una mica sí, perquè no
dono l’abast de comentar notícies que em semblen interessants) els ministres d’Interior
de França i Alemanya van reclamar a la Unió Europea que les empreses d’Internet
que gestionen aplicacions de missatgeria mòbil (Whatsapp, Facebook, Messenger,
Telegram...) estiguin obligades a proporcionar el contingut d’una conversa o
permetre la intercepció de les comunicacions encriptades quan ho demani un
jutge. Les operadores de telefonia ja n’estan d’obligades. La policia es queixa
perquè el sistema per registrar comunicacions no serveix amb les app de missatgeria perquè la comunicació
està encriptada. Actualment, l’Exèrcit Islàmic recorre a xarxes socials per
captar adeptes i comunicar-se amb els seus membres i cap de les empreses que
gestionen Internet té la seva seu principal en l’espai de la Unió Europea; per
tant, les lleis que obliguen a les empreses de telefonia nacional a col·laborar
amb la justícia no són aplicables a aquelles empreses.
Els dilemes ho són perquè no és gens fàcil optar
per una o altra possibilitat. En casos com el comentat, el dilema que es genera
és de fons i, segons com es resolgui, es configurarà un model de societat o un
altra. Els espais educatius han de ser un bon lloc per plantejar-se dilemes com
aquests perquè desenvolupar un esperit crític i la capacitat de reflexionar
sobre qüestions tan importants és el que pot afavorir que l’educació ajudi a
millorar la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada