Fa uns anys vaig llegir alguns textos que parlàvem de que ens encaminàvem cap a la societat dels dos terços: un terç de persones que es podran permetre luxes (apareixeran empreses dedicades a servir-les, com per exemple les que els portaran l'esmorzar a casa), un terç que treballaran en feines inestables i un terç de "pobres" que anirà quedant al marge de la vida social. Tot i que sembla que vivim en una societat on és possible "ascendir en l'escala social" la realitat -llegia aleshores- serà que cadascun dels tres terços s'anirà estancant i no serà tan fàcil la mobilitat social.
Eren uns textos profètics perquè reflectien ben bé com s'està constituint
la societat actual: els pobres cada vegada són més pobres. La pobresa extrema
representa avui al voltant del 10% de la població de Catalunya i el percentatge
va en augment. Es tracta de famílies amb ingressos inferiors al 40% de la renda
mitjana. En les condicions actuals del mercat laboral, tenir una feina ja no
garanteix poder sortir de la pobresa. Proliferen els contractes de setembre a
juliol, els contractes per mesos i, fins i tot, per dies. Un percentatge molt
alt dels desocupats porten més de dos anys a l'atur i han esgotat les
prestacions. A Catalunya, s'acaba d'arribar a un acord per garantir una renda mínima,
en casos com aquests, però això no fa que la situació no sigui prou greu. Per
cert, que se n'ha fet d'allò que s'anomenava "dret al treball"?... i
ja no diguem del dret a un treball mínimament digne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada