Tot i que això de la prospectiva no sempre és fiable,
es diu que 3 de cada 4 de les professions actuals no existiran d’aquí uns anys.
És dubtós si el percentatge serà aquest però molt probablement anirà per aquí. Als
supermercats s’aplicaran sistemes automàtics de cobrament, els trens es
conduiran sense conductor, la gestió bancària serà cada cop més online... En
canvi apareixeran professions noves, relacionades amb les tecnologies (experts
en anàlisi de macro-dades en temps real, vigilants del món digital...),
especialistes en millorar la qualitat de vida de persones amb malalties com l’Alzheimer
o diabetis atenent a que cada vegada es viurà més anys o especialistes en
mercats internacionals, entre altres.
No sé si a l’educació ens ho acabem de creure. Sovint
sembla que encara estiguem formant per a un món estàtic, ple de seguretats, on és
molt important assolir uns coneixements molt específics. És clar que potser el
que passa és que educar pel canvi, per l’adaptació creativa a nous reptes i per
un món que no sabem com serà és molt més difícil. Significa trencar amb certs hàbits
i posar en dubte moltes seguretats. Voler veure (sí, voler-ho) que hem de
preparar per a una realitat desconeguda i que aprendre a aprendre és més que un eslògan
ens demana certa valentia. Per sortir de la “nostra zona de confort” s’ha de
ser una mica valent perquè s’ha d’assumir que ens trobarem amb dubtes i
inseguretats. Per poder donar el pas cap aquestes inseguretats primer hem de ser
conscients de que la seguretat actual és una falsa seguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada