PERSONES NO HUMANES ?

Llegeixo a La Vanguardia del passat 3 de novembre que, a Suècia, unes 4.000 persones porten un dispositiu electrònic implantat al dors de la mà. La finalitat d’aquests dispositius implantats al cos és facilitar la vida a les persones que els porten. Permeten “accedir al treball o al gimnàs, treure productes de la màquina de vending de l’oficina o validar el bitllet del tren amb un sol moviment de la mà”.

En realitat, la nostra relació actual amb la tecnologia fa que cada vegada més la persona humana i la màquina constitueixin un entramat on no és fàcil saber on acaba una i comença l’altra. La inserció de dispositius electrònics al cos intensifica aquesta situació però també es dona sense necessitat de la implantació física, només amb la “implantació i dependència emocional”. He dit “persona humana” i no només persona perquè ja s’han sentit algunes veus preguntant-se si, en un futur no gaire llunyà, les màquines (cada vegada més desenvolupades que prendran moltes decisions per nosaltres) tindran dret a ser considerades persones no humanes. Per pensar-hi.