FORMAR EN COMPETÈNCIES

En una entrada anterior d'aquest blog  (13 de febrer del 2019) feia referència a una conferència sobre alguns temes clau (al meu parer) per a millorar un ensenyament universitari i avançava que els aniria tractant en entrades successives.  Som-hi, doncs. El primer tema que vaig apuntar va ser Formar en competències. Tots els ensenyaments universitaris actuals es basen en unes competències que -se suposa- han de ser el referent bàsic de la formació. Les competències comporten la mobilització i integració de coneixements, procediments, actituds... per enfrontar-se eficientment a situacions específiques. Un error habitual és confondre les habilitats amb les competències. Ser competent implica tenir habilitats però també coneixements conceptuals i valors. La mobilització ha de ser pertinent en una situació concreta i és per això que cal determinar famílies de situacions pròpies de la pràctica professional en les quals poder practicar la competència. Exercir la competència requereix realitzar operacions mentals complexes per triar i realitzar la millor opció davant de la situació concreta; per tant: quant més profunds i reflexionats siguin els coneixements, més facilitats per a realitzar aquest tipus d'operacions mentals. És en aquest sentit que un enfocament competencial requereix un aprenentatge profund.

En l'anàlisi que vaig fer d'un ensenyament concret, destacava com a punts forts la realització de trobades i jornades del professorat per posar en comú quines competències es treballen en cada assignatura i revisar si caldria fer modificacions. Només amb aquestes posades en comú és possible avançar en un enfocament competencial perquè desenvolupar competències requereix d'un treball docent coordinat. Destacava també que el nombre de competències era ajustat (2,7 d'específiques i 1,9 de transversals per assignatura, com a promig); el nombre excessiu de competències dificulta el seu ensenyament i aprenentatge. També valorava com a positiu una distribució bastant equilibrada de les competències transversals entre les assignatures, una altra qüestió clau. La relació coherent entre competències, objectius que les concreten i continguts d'aprenentatge no acostuma a ser una qüestió fàcil; aquesta alienació és indispensable. En el que es refereix a l'avaluació, cal tenir present que cal avaluar, per una part, l'assoliment dels continguts (conceptes, procediments, actituds) perquè sense un bon aprenentatge dels continguts no hi ha possibilitats d'una bona mobilització i integració. Per altra part, cal avaluar com es realitza aquesta mobilització i integració en situacions específiques pròpies de la pràctica professional (casos, simulacions, projectes, resolució de problemes...). Avançar en un enfocament competencial requereix analitzar on som en aquesta qüestió i preguntar-nos en equip docent com podem anar donant passes per a millorar. Pas a pas, però no podem renunciar a plantejar-nos aquesta qüestió clau que hauria de ser un referent bàsic per a la docència.