TEORIA I PRÀCTICA

Seguint amb els temes proposats per a millorar un ensenyament universitari (entrades d’aquest blog del 13 i del 27 de febrer del 2019), avui faig referència a la relació entre teoria i pràctica. Els i les estudiants sovint es queixen del caire poc pràctic dels ensenyaments i els costa veure la relació entre la teoria i la pràctica. No existeix una pràctica que no es basi en una teoria –sovint, implícita- i la teoria es construeix basant-se en els coneixements obtinguts de l’anàlisi i la reflexió sobre la pràctica. Aquesta relació, però, moltes vegades no es visibilitza suficientment. En els ensenyaments més clarament professionalitzadors aquesta relació entre teoria i pràctica hauria de ser encara més visible, si cap. La Universitat forma per a exercir una professió i un professional es defineix, a banda de per altres característiques, per la capacitat de prendre decisions amb autonomia i per ser competent per afrontar els reptes propis de la seva pràctica professional. Tant per poder prendre decisions de manera autònoma com per ser competent és indispensable una formació on la pràctica i la teoria estiguin ben lligades.

En l’anàlisi que vaig fer referit a un ensenyament específic, com a punts forts destacava la sensibilitat per part de molt professorat per incloure la vessant pràctica en les assignatures, el valor que s’atorgava al pràcticum i la seva remodelació per tal que compleixi millor les seves funcions claus i la potencialitat del treball final de grau per la seva vessant d’aplicació. Com a qüestions que potser es podrien millorar vaig fer referència a l’existència d’assignatures molt teòriques, sense lligams amb la pràctica; la percepció per part de l’estudiantat de la falta de relació entre una teoria descontextualitzada i el que ells i elles consideren la realitat; la detecció, en el treball de final de grau, de mancances en l’assoliment  previ d’alguns continguts, tot i que aquests continguts sovint s’han impartit al llarg de la titulació; el repte d’aprofitar el pràcticum per treballar amb les i els estudiants a partir de les seves experiències per analitzar-les aprofitant els continguts de caire teòric de diverses assignatures. Millorar la relació entre teoria i pràctica en el procés d’ensenyament i aprenentatge no sembla una qüestió senzilla perquè és un tema recurrent però cal abordar-la, començant per algun dels punts que es podrien millorar. Potser una bona manera seria començar per veure com es pot potenciar la relació entre les vivències del pràcticum i els continguts de diverses assignatures.