Tracto un nou tema a plantejar-se per a millorar un ensenyament
universitari (l’entrada anterior sobre aquesta qüestió és de l’1 de maig del
2019): l’enfocament interdisciplinari i transversal. Vivim en un món complex on
cada vegada és més necessari compaginar els enfocaments disciplinaris (per aprofundir
aspectes específics) amb una visió transversal, més global i sistèmica, i amb
la capacitat de treballar en equips interdisciplinaris. La realitat
professional, especialment en determinats àmbits com la sanitat o l’educació
per exemple, és multiprofessional: cal saber treballar conjuntament amb
professionals d’altres disciplines i la Universitat prepara poc en aquesta
competència. Només s’aprèn a tenir una visió interdisciplinària practicant-la.
Quan vaig analitzar una titulació específica, vaig assenyalar com a punts
forts l’existència d’experiències d’interdisciplinarietat, tot i que encara
massa escasses, així com l’oportunitat que suposen les pràctiques externes i el
treball final de grau per afavorir aquest tipus d’enfocaments. Com a repte de
millora indicava que el de la interdisciplinarietat i transversalitat és un
trema de fons que requereix una reflexió profunda entre els responsables de
dissenyar i portar a terme plans docents i que ha de ser abordat a nivell de
titulació. Com a aspecte a millorar també assenyalava que el professorat té poc
coneixement de les perspectives i els enfocaments d’altres assignatures. La qüestió
que vaig proposar per abordar el tema va ser debatre si es pot fer una proposta
de titulació per afavorir un enfocament més interdisciplinari o transversal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada