UNIVERSITATS SENSE PROJECTE DOCENT

Cada dos anys se celebra a Catalunya el CIDUI, el Congrés Internacional sobre Docència Universitària i Innovació (i ja se n’han fet 10 edicions) i els anys que no hi ha CIDUI s’organitza un Simposi, durant un matí. El darrer simposi es va celebrar el passat 16 de maig del 2019 i va abordar la qüestió de “Com responen les universitats als reptes actuals? Models i propostes”. Es va articular al voltant de tres subtemàtiques: models educatius flexibles; relació universitat, empreses i societat; responsabilitat social i permeabilitat de la universitat. Aquests simposis reuneixen professorat preocupat per la millora docent i, en els col·loquis, hi ha una sèrie de qüestions que són recurrents: es constata que hi ha menys valoració de la tasca docent que de la investigadora, dificultats per generalitzar la innovació docent, etc. Una de les qüestions que va suscitar diverses intervencions va ser la de la necessitat de polítiques clares per part dels rectorats i la dificultat que el professorat s’alineï amb aquestes polítiques, en comptes d’anar cadascú pel seu compte.

Quan a classe treballàvem sobre els projectes educatius de les institucions, recordo que un estudiant va preguntar què passava amb l’inexistent projecte educatiu de la Universitat. En la meva etapa com a director de departament vaig impulsar l’elaboració i aprovació d’un projecte de departament i, quan vaig ser vicerector de Política Docent, un projecte acadèmico-docent d’Universitat. No és, però, una qüestió senzilla, per raons diverses. A les universitats públiques –almenys, a les catalanes i espanyoles- hi ha una cultura docent de “llibertat de càtedra”, probablement no gaire ben entesa.  No hem d’oblidar que l’educació està carregada de valors (això és el que fa tan difícil un pacte educatiu sobre educació entre els partits polítics). De totes maneres, estic convençut que es pot avançar en acords programàtics i en la definició de línies clares de política docent, però els primers que s’ho han de creure són els responsables polítics de les universitats i no tinc del tot clar que això sigui una prioritat per a ells, en molts casos.