Acabo de llegir Imposturas intelectuales de Alan Sokal i Jean Bricmont, editat per Paidós (2008). Aquest llibre arranca d’un article publicat per Sokal, en una prestigiosa revista, titulat “Transgredir les fronteres: cap a una hermenèutica transformativa de la gravetat quàntica”. Es tractava d’un article plegat de cites de reconeguts intel·lectuals. El seu autor, posteriorment, va revelar que havia fet una paròdia amb la intenció de “desemmascarar, a través de la seva sàtira, l’ús intempestiu de la terminologia científica i les extrapolacions abusives de les ciències exactes a les humanes”.
En el llibre es recullen i comenten “textos que il·lustren les mistificacions fisicomatemàtiques de teòrics”, reconeguts i alguns molt populars. Els autors pretenen demostrar “que darrera l’imponent argot i l’aparent erudició científica, l’emperador segueix despullat”.
Els autors critiquen durament el solipsisme, pel qual el món exterior és una emanació mental del jo, i el relativisme que, segons ells, tant es dóna en les ciències socials i humanes.
Des dels paradigmes interpretatiu i sociocrític, i des d’altres paradigmes emergents, que a molts dels que treballen en educació ens semblen potents per interpretar i incidir en la realitat, el text que comento no crec que ens porti a posar en dubte aquestes perspectives, entre altres raons perquè el llibre es refereix a quelcom concret: l’ús abusiu i sovint inexacte de termes de les ciències pures en les ciències socials. Sobre aquest aspecte l’obra és força il·lustrativa.
Però el text pot ajudar a reflexionar sobre alguns abusos que s’estan donant, sota el paraigües dels paradigmes alternatius al positivisme. Una cosa és interpretar la realitat o analitzar què ens influeix perquè la interpretem d’una o d’altra manera, i una altra cosa ben diferent és que tot sigui relatiu i que qualsevol visió i qualsevol enfocament hagin de ser acceptats. El més difícil és no barrejar-ho tot i evitar caure en l’actitud de que tot és justificable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada