L’altre dia, en una de les classes de la Universitat , vam discutir sobre el concepte de qualitat en educació. Les opinions eren diverses. Alguns estudiants incidien en la càrrega mercantilista i economicista del concepte. Per aprofundir més en la qüestió els vaig proposar anar més enllà de la terminologia i preguntar-nos en funció de què prenen els educadors i educadores unes o altres decisions. Quins criteris poden afavorir aquesta presa de decisions?
Aleshores, van aparèixer opinions en el sentit de que no hi ha opcions bones perquè no hi ha opcions dolentes. Es va dir que cal adaptar-se a cada persona, respectant els seus interessos (“si no vol estudiar matemàtiques que no les estudiï), que quan es diu que una major formació proporciona millors oportunitats ves a saber si és cert perquè “tots els estudis responen a interessos” o que pot ser bo deixar que una persona s’enfonsi, en un moment donat”.
Aquest relativisme –que enllaça amb l’entrada anterior d’aquest bloc- que sembla portar a que tot val, i la idea que s’ha de “servir” a la persona, em semblen perillosos quan estem parlant de futurs educadors i educadores. Les decisions que prenem influeixen –en ocasions, molt- en les persones i en les seves possibilitats. Respectar cegament “el que vulgui la persona” és oblidar que la seva decisió no és lliure sinó influïda per les ideologies i cultures dominants. Atendre la diversitat no pot contraposar-se a l’equitat i a proporcionar oportunitats a tots i a totes…
De vegades, ens trobem en les classes persones molt poc crítiques però també persones hipercrítiques i, ni unes ni altres, semblen molt predisposades a considerar punts de vista diferents, a posar a judici les pròpies conviccions, a pensar sobre les contradiccions (si afirmo que tot és relatiu m’estic contradient en la pròpia afirmació) i, en definitiva, a buscar un coneixement en temes educatius que vagi més enllà del que tenen les persones que no són professionals de l’educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada