dimecres, 19 de febrer del 2014

EXPECTATIVES I APRENENTAGE

A la Universitat, ja estem immersos en les classes del segon semestre. Els primers dies, amb els estudiants del meu grup, hem treballat sobre les seves expectatives i sobre el concepte i la incidència de les expectatives en els processos d’aprenentatge. Hem parlat de l’efecte Pigmalió, de la profecia de l’autorealització (el que esperem que passi, acabarà passant), de com influeixen les expectatives de l’educador o educadora, dels estereotips i els prejudicis i del paper central de les expectatives en la motivació. Sovint, quan en la relació educativa detectem falta d’interès, de motivació, desgana… el que hi ha darrera és un problema de falta d’expectatives positives, de confiança en les possibilitats.

Quan es dóna aquesta situació, especialment en l’ensenyament bàsic, ens trobem en una cruïlla, si volem ajudar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. Les expectatives les anem construint a partir de la nostra història personal i aquesta història, en una part significativa, es desenvolupa en situacions de relació educativa més o menys formals. Com contribuir a que els educands millorin les seves expectatives? Respondre aquesta pregunta comporta plantejar-se qüestions relacionades amb els objectius i els continguts d’aprenentatge, les estratègies metodològiques, l’avaluació i l’atenció a la diversitat, com a mínim. Quasi res. Com que la realitat és sistèmica i tot està connectat no existeixen alternatives simples. Totes són complexes. La qüestió és si el tema de les expectatives és suficientment determinant per ser un dels eixos sobre els que articular una  reflexió sobre la nostra pràctica. Jo crec que sí que ho és.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada