Fa pocs dies, la premsa es va
fer ressò de l’informe presentat per Oxfam sobre la desigualtat al món. Les
dades són esgarrifoses: 85 persones són tan riques com la meitat més pobre del
planeta. Dit d’una altra manera: quasi la meitat de la riquesa del món està en
mans de l’1% de la població. El mateix informe diu que és un nivell de
desigualtat sense precedents que amenaça “perpetuar les diferències entre rics
i pobres fins a fer-les irreversibles”.
El món el construïm entre tots i
totes, cadascú amb un nivell d’incidència determinat. Els que ens dediquem a l’educació
no tenim les possibilitats d’alguns polítics ni, molt menys, dels poders a
l’ombra. Tot i així, l’educació pot contribuir a que les coses segueixin d'aquesta manera o
puguin canviar. Com educadors i educadores ens trobem en una posició en que
podem incidir. Quan diem que per educar cal reflexionar sobre quin model de
persona i quin model de societat són els nostres referents –perquè no pot existir
l’educació neutra- i quan ens plantegem què i com hem d’ensenyar en coherència
amb els models assumits, és quan ens adonem que les opcions educatives són
també polítiques. Ho són en el sentit que fan referència a la convivència, al
bé comú i a la participació ciutadana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada