ESCOLLIR CARRERA

Aquests dies els estudiants de segon de batxillerat, si volen fer estudis universitaris, han de triar què volen estudiar. No és una decisió fàcil quan hi ha centenars de titulacions de grau disponibles, quan la crisi ha posat en dubte l'oportunitat de cursar determinades carreres i quan un es veu abocat a prendre una decisió de tal importància. En el rerefons d'aquesta situació hi ha les dades que diuen que aproximadament un 20% dels estudiants universitaris abandona els estudis sense acabar la carrera i aproximadament un 10% decideix canviar.

El percentatge d'abandonament és preocupant i denota que alguna cosa no estem fent bé. En el que es refereix al canvi a una altra carrera no acabo d'estar d'acord amb la consideració de la gran gravetat d'aquest fet. Em sembla que escollir sabent que és possible un canvi, és positiu. Considero normal que es donin aquestes situacions i, a banda de les sempre presents consideracions econòmiques sobre el cost dels estudis universitaris que  paguem entre tots, em sembla que el canvi pot ser molt més positiu en moltes ocasions que mantenir-se en uns estudis que, quan els comences a cursar, veus que no responen al que tu vols. Que un 10% dels estudiants no l'encerti a la primera em sembla, fins i tot, lògic. No tenim un disseny de titulacions amb un primer curs d'assignatures de "formació bàsica" que pretenen facilitar aquesta mobilitat? En la societat líquida del canvi permanent no crec que haguem de pressionar als futurs universitaris amb la imatge d'una decisió transcendental, com si no tinguessin la possibilitat de repensar-ho en un futur. La maduració té els seus ritmes per molt que la societat pressioni.