En l’últim número de
la revista Aula de Secundària (núm. 13, maig-juny 2015, pàg. 20-25) es publica
una entrevista a Stephan Ball que porta per títol "Educar o mesurar".
Ara que s'acosta el final de curs, quan més preocupats estem professors i professores
per la necessitat imperiosa de qualificar l'alumnat, mitjançant una avaluació
acreditativa que sempre resulta altament complexa i que no sempre és fàcil
relacionar coherentment amb l'avaluació continuada, vull recollir un parell de
comentaris de Ball. El primer es refereix directament a l'avaluació i a la
qualificació i, potser, resulti sorprenent per a aquells que tant van criticar
aquella època en què no es posaven notes a primària i només s'indicava si
l'alumne progressava o necessitava millorar:
"... La major part dels països escandinaus no posen notes als nens i nenes fins que no tenen 15 anys. Poden escriure notes en els seus treballs, comentar-los en què poden millorar-los; però no posen notes perquè no creuen que sigui realment útil ni serveixi tampoc per motivar-los, sinó tot el contrari: les males notes afecten l'autoestima (...) Cal fer una avaluació del progrés educatiu, sense un objectiu extrínsec "(pàg. 23).
És interessant.
Aquí, com és conegut, el ministre espanyol d'educació ha optat per quelcom
totalment oposat.
Ball també manifesta una opinió -no és el primer que la sustenta- que es refereix a un procés que em sembla molt preocupant:
"Crec que els mestres són intel·lectuals públics molt importants (..) De forma creixent, no obstant això, se'ls està convertint en tècnics que apliquen programes i pedagogies prescrites per altres" (pàg. 23).
Paga la pena pensar-hi una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada