BOICOT ALS DEURES ESCOLARS

El tema de si són pertinents o no els deures escolars és un tema recurrent. El debat sobre aquesta qüestió en l'àmbit professional ve de lluny.  El passat 5 d'abril comentava la qüestió en aquest mateix blog. La novetat és que ara la polèmica ha superat l'àmbit dels i de les docents: la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares d'Alumnes (CEAPA), majoritària a l'escola pública, ha cridat a boicotejar els deures escolars. De moment, es demana -com un primer pas- que nens i nenes no hagin de fer feines escolars a casa almenys els caps de setmana del proper novembre. La idea és que si es segueixen posant deures per aquests dies, les famílies es neguin a que els seus fills els facin. Aquesta iniciativa té com a precedent el que en alguns parlaments autonòmics s'hagin plantejat iniciatives per exigir que les tasques escolars es racionalitzin.

És evident que cal reflexionar sobre el tema dels deutes escolars (la seva quantitat, les seves característiques...) però resulta sorprenent que la pressió provingui d'un col·lectiu de famílies. Tal com s'ha plantejat, suposa una pressió més sobre el professorat, el qual ja se sent bastant pressionat. No crec que un boicot als deures impulsat per les associacions de pares sigui la millor manera d'avançar en aquesta qüestió, sense entrar ara en si els deures són adients o no. S'està creant un problema en comptes d'impulsar un treball conjunt de la comunitat educativa per treballar el tema. No crec que aquesta sigui la millor manera d'avançar en la millora de l'educació.