He passat, de nou, una
setmana a Sto. Domingo (República Dominicana) impartint dues assignatures en un
màster (maestría, en diuen allà) d’avaluació educativa. Com la primera vegada
que hi vaig anar, al febrer, la implicació de l’estudiantat ha estat alta.
Hi ha a qui li agraden
aquests viatges de feina. D’entrada, no és el meu cas i és per això que sóc
reticent a fer-los (per motius diversos, entre ells perquè ja tinc prou feina
en el meu context) però quan has pres l’opció de desplaçar-te, l’experiència
acostuma a ser molt gratificant. Ho és per la sensació que pots aportar una
miqueta (molt menys del que sembla, segurament) a la formació docent de
persones d’aquests països i ho és per les vivències que tens en una societat
que contrasta, en moltes coses, amb la nostra. Aquests viatges sempre et fan
pensar. Si, com ha estat en el meu cas, a més et trobes amb un grup humà amb el
que hi ha sintonia, tornes a casa cansat però amb el cor satisfet. Tornes
conscient que engegar processos de millora docent no els serà gens fàcil però
que les voluntats posades en comú poden aconseguir donar passes endavant. Sort,
companyes i companys dominicans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada