Nens i adolescents sense papers
intenten arribar a Europa de la mateixa manera que ho fan els adults. Altres,
tenen els papers en regla: grups d’adolescents esperen que arribin adults
occidentals per poder menjar un plat calent i tornar a la nit al centre d’acollida;
el dia següent, enviaran el que han guanyat a la família. L’any 2014 van
travessar Itàlia 13.000 menors no acompanyats; el 2015, 12.360 segons UNICEF. A
Líbia esperen uns 75.000 menors que viatgen sols. Quan arriben a Líbia, pujant
del sud, nens i adolescents han de treballar per poder arribar fins el
Mediterrani. Alguns desapareixen. Nou de cada deu menors immigrants i refugiats
viatgen sols.
Segons Save the Children i UNICEF durant recorreguts que poden arribar als
8.000 Km. són esclavitzats, prostituïts, torturats... A Itàlia abunden els
centres d’acollida muntats com a negoci. De tot això cal parlar-ne perquè la
situació és molt greu i no ens en podem desentendre i perquè el pitjor que
podria passar és que ens hi acabéssim acostumant. Ens hem de sentir
interpel·lats pel que està passant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada