Diversos moviments educatius del segle XX van donar molt valor al contacte
amb la natura per educar-se (Escola Nova, escoltisme...). Avui en dia, més de
la meitat de la població mundial viu en ciutats, unes ciutats on sovint tant la
natura com hàbits de la vida rural queden molt lluny. Un article de Laura
Lladós (revista Guix d'Infantil, 96, setembre-octubre 2018), titulat "El
contacte amb la natura: moda o necessitat?", tracta del "ressorgiment
a escala mundial de moviments pedagògics al voltant de la natura" com a
resposta a la constatació que "hem desaprès com hem de relacionar-nos amb
la natura, i fins i tot ens costa veure els beneficis físics i psicològics que
aquesta ens aportava". Als països
nòrdics es té força present "el dret de tots els infants a gaudir
diàriament de la natura". L'autora ho exemplifica amb una xarxa de més de
180 centres infantils (per a nens i nenes d'1-6 anys) repartits per Noruega i
en una escola concreta d'aquesta xarxa, l'escola infantil Kulturparken FUS
barnehage, d'Oslo.
En aquesta escola infantil, com a norma "els infants passen com a
mínim dues hores al dia a l'exterior, cada jornada independentment de les
condicions climatològiques ja que, com resa el seu mantra: 'No hi ha mal temps,
sinó roba inadequada'". L'excepció és quan la temperatura o la sensació
tèrmica és de -10 graus centígrads. "Si plou o tot està moll, cadascú es
posa la granota impermeable i les botes d'aigua; si fa fred o tot està nevat,
es posen la granota per a la neu i els descansos". Quan estan a punt,
surten al pati a explorar. "Les criatures més petites que després de
l'àpat necessiten fer una estona de migdiada es preparen posant-se una espècie
de granota de llana, ja que en aquestes escoles l'estona de descans també es
realitza a l'exterior. Fora de l'aula hi ha una espècie de porxo amb els
cotxets on dormen les criatures". En aquesta escola, a més, cada grup d'infants
fa una sortida un cop a la setmana (a parcs de la ciutat, jardins botànics, petits
boscos urbans... i també a museus, teatres, auditoris...). A final de curs, els
nens més grans (5-6 anys) fan una sortida de dos dies al bosc on dormiran en
una cabana tradicional dels samis (població nòmada escandinava).
Segons l'autora, escoles bressol i escoles infantils del nostre país fan
passes en aquesta direcció: primer es van crear horts escolars, ara es fan
grans canvis als patis (introduint
elements que permetin escalar, pujar, baixar, saltar, amagar, descobrir...) i els
equips docents es formen en la creació d'espais exteriors. S'està passant de
"veure l'espai exterior com un lloc 'd'esbarjo' a considerar-lo una zona
educativa". De sortides encara se'n fan poques però hi ha canvis, com, per
exemple, que "moltes escoles bressol ja estan jubilant les típiques
cordetes que es feien servir en les sortides amb els infants més petits. Ara
observem criatures que caminen lliurement, agafades de les mans dels seus
companys i companyes (...) i, amb les mans lliures de cordes, els podem veure
amb lupes mirant de trobar alguna formigueta, tocant l'aigua que baixa per un
rierol, fent curses per la gespa, agafant bastons...(...). En definitiva,
gaudint en llibertat dels espais naturals que els ofereix la ciutat, amb la
certesa que tenen la confiança de la mestra que els acompanya per poder actuar,
decidir, pensar i provar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada