dimecres, 10 d’octubre del 2018

MÉS ENLLÀ DE LES PARETS DE L'AULA


Diversos moviments educatius del segle XX van donar molt valor al contacte amb la natura per educar-se (Escola Nova, escoltisme...). Avui en dia, més de la meitat de la població mundial viu en ciutats, unes ciutats on sovint tant la natura com hàbits de la vida rural queden molt lluny. Un article de Laura Lladós (revista Guix d'Infantil, 96, setembre-octubre 2018), titulat "El contacte amb la natura: moda o necessitat?", tracta del "ressorgiment a escala mundial de moviments pedagògics al voltant de la natura" com a resposta a la constatació que "hem desaprès com hem de relacionar-nos amb la natura, i fins i tot ens costa veure els beneficis físics i psicològics que aquesta ens aportava".  Als països nòrdics es té força present "el dret de tots els infants a gaudir diàriament de la natura". L'autora ho exemplifica amb una xarxa de més de 180 centres infantils (per a nens i nenes d'1-6 anys) repartits per Noruega i en una escola concreta d'aquesta xarxa, l'escola infantil Kulturparken FUS barnehage, d'Oslo.

En aquesta escola infantil, com a norma "els infants passen com a mínim dues hores al dia a l'exterior, cada jornada independentment de les condicions climatològiques ja que, com resa el seu mantra: 'No hi ha mal temps, sinó roba inadequada'". L'excepció és quan la temperatura o la sensació tèrmica és de -10 graus centígrads. "Si plou o tot està moll, cadascú es posa la granota impermeable i les botes d'aigua; si fa fred o tot està nevat, es posen la granota per a la neu i els descansos". Quan estan a punt, surten al pati a explorar. "Les criatures més petites que després de l'àpat necessiten fer una estona de migdiada es preparen posant-se una espècie de granota de llana, ja que en aquestes escoles l'estona de descans també es realitza a l'exterior. Fora de l'aula hi ha una espècie de porxo amb els cotxets on dormen les criatures".  En aquesta escola, a més, cada grup d'infants fa una sortida un cop a la setmana (a parcs de la ciutat, jardins botànics, petits boscos urbans... i també a museus, teatres, auditoris...). A final de curs, els nens més grans (5-6 anys) fan una sortida de dos dies al bosc on dormiran en una cabana tradicional dels samis (població nòmada escandinava).

Segons l'autora, escoles bressol i escoles infantils del nostre país fan passes en aquesta direcció: primer es van crear horts escolars, ara es fan grans canvis als  patis (introduint elements que permetin escalar, pujar, baixar, saltar, amagar, descobrir...) i els equips docents es formen en la creació d'espais exteriors. S'està passant de "veure l'espai exterior com un lloc 'd'esbarjo' a considerar-lo una zona educativa". De sortides encara se'n fan poques però hi ha canvis, com, per exemple, que "moltes escoles bressol ja estan jubilant les típiques cordetes que es feien servir en les sortides amb els infants més petits. Ara observem criatures que caminen lliurement, agafades de les mans dels seus companys i companyes (...) i, amb les mans lliures de cordes, els podem veure amb lupes mirant de trobar alguna formigueta, tocant l'aigua que baixa per un rierol, fent curses per la gespa, agafant bastons...(...). En definitiva, gaudint en llibertat dels espais naturals que els ofereix la ciutat, amb la certesa que tenen la confiança de la mestra que els acompanya per poder actuar, decidir, pensar i provar".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada