Acabo de tornar d'una estada de quatre dies a Menorca. Hi he anat per
celebrar que, des del passat dilluns, estic jubilat. Per a mi, és un moment de
satisfacció -de no ser així no hauria demanat la jubilació anticipada- però
també de records i de certa nostàlgia pel que he deixat. Hi ha qui s'agafa la
jubilació com un trencament radical amb la tasca professional però aquest no
serà el meu cas: m'he compromès en un projecte nou, he acceptat alguna
sol·licitud per impartir formació per a docents i no he deixat del tot algun
dels projectes en que participava, incloent-hi la direcció de dues tesis
doctorals en procés. També espero poder escriure algun llibre amb una mica de
tranquil·litat. Vull tenir més temps per centrar-me en determinats projectes i
més llibertat per decidir on aboco els meus esforços. És clar, també vull tenir
temps per a activitats no professionals perquè, com diu una de les entrades
d'aquest blog, "Hi ha vida més enllà de l'educació". De moment, així
entenc la jubilació.
En tot cas, això de la jubilació suposa una situació nova i caldrà anar-se
adaptant a aquesta realitat personal i social. Concebo aquest moment com
l'inici d'una nova etapa de la vida en la que hom té una bona oportunitat per
repensar certes coses, algunes de més entitat i altres potser menors. Em sembla
que la felicitat sovint es troba més en les relacions amb les persones amb qui
et trobés bé i en petites coses del dia a dia que en quimeres o, fins i tot, en
grans projectes perquè, d'aquests, n'hi ha pocs. Parlant de repensar, potser
una de les coses que hauré de repensar és aquest blog; el puc seguint fent amb
els mateixos criteris o no... però, temps al temps, ja hi pensaré. Seguirem en
contacte, si no te'n canses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada