APRENENTATGE AUTÒNOM

Segueixo amb els temes que vaig proposar, en una conferència, per a millorar la docència en una titulació universitària (l'entrada anterior sobre aquests temes la vaig fer el 15 de maig del 2019). Abordo avui una qüestió que em sembla central en l'educació i, encara més, en la formació universitària: l'aprenentatge autònom. L'autonomia en l'aprenentatge s'ha de considerar un tema molt rellevant perquè aprendre és desenvolupar la capacitat de ser cada cop més autònom en la direcció del propi procés d'aprenentatge i només s'aprèn a ser autònom practicant la autonomia. Quan parlem d'aquesta qüestió cal tenir en compte que hi ha graus d'autonomia: des de la presa d'algunes decisions sobre el propi aprenentatge a la responsabilitat de prendre decisions amb entitat. El repte ha de ser acompanyar l'estudiant perquè les seves decisions puguin ser cada cop de més entitat. No és un tema fàcil: sobre què es pot proporcionar autonomia (elecció d'activitats, sistema d'avaluació, continguts d'aprenentatge...)?

Avui en dia es parla de la necessitat de personalitzar l'aprenentatge i s'entén que aquesta necessitat és una exigència del concepte d'ecologia de l'aprenentatge però hi ha concepcions diferents sobre aquestes qüestions. Em va semblar interessant el Dossier de Graó: La personalització de l'aprenentatge, publicat el 2018 i coordinat per Cèsar Coll. En aquesta publicació, entre altres coses, es comenta que la personalització de l'aprenentatge consisteix en ajudar l'estudiant a aprendre però es va més enllà i es plantegen alguns interrogants: la personalització també ha de voler dir respectar els seus interessos, objectius i opcions d'aprenentatge? Aquest interrogant té relació amb la compaginació del projecte personal i del projecte institucional en el procés de formació, un tema que ha tractat molt bé Núria Giné. Encara es pot afegir que si, com passa en algunes titulacions, es considera important formar en la participació i en l'empoderament, fomentar l'autonomia és indispensable per ser coherents amb el que es diu que es vol fomentar.

En l'anàlisi específic d'una titulació, vaig assenyalar com a punts forts el fet que l'educació superior, per les seves característiques, fomenta d'entrada cert grau d'autonomia i que, algunes assignatures, han inclòs plantejaments en aquesta línia. Com a reptes de millora, apuntava que sovint l'ensenyança és molt directiva i això dificulta el desenvolupament de l'autonomia per aprendre i que és un tema que, per la seva entitat i transversalitat, demana una reflexió global a nivell de grau. Per enfocar el tema, vaig proposar debatre sobre què, quan i amb quin marge hauria de poder decidir l'estudiant en el que es refereix al seu procés d'aprenentatge.