Com a avi, estic vivint el neguit d'uns pares que han de matricular per
primer cop la seva filla a una escola, a la classe de P3 (primer curs del segon
cicle d'Educació Infantil). La primera dificultat va ser decidir quines escoles
es sol·licitarien (fins a 10, ordenades) en el procés de preinscripció, tenint
en compte l'oferta de la zona on resideixen. Després calia esperar el sorteig per veure si
hi havia sort amb l'escola demanada en primer lloc, tenint en compte que la
demanda és més alta que la disponibilitat de places. Si no hi ha sort,
aleshores cal esperar a veure quina és l'escola adjudicada des de l'Administració.
Dies de neguits perquè, és clar, els
pares volen la millor opció possible per a la seva filla. Enmig d'aquest procés,
en comença un altre per a preinscriure la germana petita, en aquest cas a la
Llar d'infants o Escola Bressol, amb l'agreujant de que l'oferta pública en
aquest tram d'edat és força reduïda.
Encertar amb l'escola és important perquè la nena s'hi passarà moltes hores
aprenent. I, és clar, es tracta que aprengui bé i amb un model de societat i de
persona compartits amb els pares i, a més, que la vivència escolar sigui una
vivència feliç. És cert que la relació amb els pares pesarà molt però si
l'escola ajuda, molt millor. També és cert que, a l'hora de la veritat, influirà
molt el mestre o la mestra concret que tingui però una escola amb un bon
projecte i un bon treball en equip docent dona més garanties. Això de fer de
pares provoca bastants neguits. Els avis potser ho veiem amb una perspectiva
que ens ajuda a relativitzar-ho una mica, especialment si som del món de
l'educació, com és el cas... però a veure si hi ha sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada