(Resum de premsa de USTEC-STEs)
Les escoles proposen proves menys memorístiques i amb accés a la xarxa
NO NOMÉS MEMÒRIA: Una trentena de centres donaran més pes a l’avaluació per competències RECÓRRER A INTERNET: Els alumnes podran consultar fonts d’informació en alguns exàmens
Arriba l’hora de l’examen de geografia econòmica a l’escola Virolai, al barceloní barri del Carmel. Els alumnes de 4t d’ESO agafen paper i bolígraf, obren el seu portàtil, busquen informació a internet, contesten les preguntes... fins i tot podrien consultar algunes dades en els seus apunts. La nota de l’examen amb prou feines dependrà de la informació que trobin en aquestes fonts. Es tracta d’alguna cosa més que de reproduir definicions. Amb les dades que busquen i els seus coneixements previs han de resoldre problemes i respondre qüestions que avaluen la seva capacitat d’anàlisi i reflexió. Per alguns, permetre que un alumne miri apunts i, encara pitjor, que accedeixi a internet mentre fa un examen constitueix un atac en tota regla als principis bàsics de l’avaluació escolar, al mateix nivell que un paperet. Però al cap i a la fi, tot depèn del tipus de prova i de les capacitats que es pretenguin mesurar.
Així ho consideren almenys els professors que advoquen per adaptar alguns exàmens al que s’ensenya a les aules en el dia a dia, i sobretot al com s’ensenya. “Per una banda, els professors tendim cada vegada més a ensenyar competències, volem que l’alumnat sigui capaç de fer alguna cosa amb la matèria que aprèn, que pensi i analitzi, però per l’altra continuem avaluant majoritàriament la memòria”, considera Coral Regí, directora de l’esmentada escola Virolai i professora de biologia. Regi planteja un altre aspecte. La realitat és aquesta: les persones accedeixen a diferents fonts d’informació –llibres, manuals, diaris, internet, especialistes...– per donar resposta als interrogants que se’ls presenten en la seva vida, a la feina... No ho fien tot a les dades que guarden al cervell. En canvi, l’escola no permet fer-ho en les proves. En aquest centre, com en una altra trentena de tot Espanya, han decidit fer un gir a la situació.
El debat sobre com avaluar els alumnes i fins a quin punt implicar la tecnologia en els exàmens recorre el món, explica Lluís Font, secretari de Polítiques Educatives del Departament d’ensenyament. “Ens trobem en un punt d’inflexió: si a les aules es tendeix a ensenyar per competències i a utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), sembla lògic que l’avaluació també segueixi aquest camí”, diu. Les proves PISA, la macroavaluació de L’OCDE que mesura la capacitat dels alumnes de 15 anys, és l’exemple que posa Font en aquest sentit. Aquests exàmens comproven la capacitat dels estudiants per extreure informació i processar-la, en la línia de l’avaluació per competències. Però a més, L’OCDE es planteja que les proves del 2018 es contestin mitjançant ordinador –l’última edició d’aquesta avaluació internacional ja va incloure una prova de lectura digital–. A Dinamarca, els alumnes fan els exàmens per ordinador des de fa deu anys, i des del 2011 el seu sistema educatiu va fer un pas més en aquest procés en permetre que els estudiants accedeixin a internet per respondre els exàmens finals de l’etapa secundària –primer es va fer una prova d’uns quants anys a 14 centres públics–.
El centre Virolai de Barcelona forma part d’un programa del grup d’investigació DIM de la UAB, coordinat per Pere Marquès, que proposa una cosa semblant. El curs passat aquest grup va dur a terme una investigació a cinquanta escoles i instituts en què plantejaven adaptar l’avaluació i permetre la consulta de fonts durant els exàmens. Cap el 70% dels professors considerava que el resultat per als alumnes havia estat positiu. Els estudiants que ja anaven bé i els que tenien dificultats però s’esforçaven van millorar, però no els que arrossegaven dèficits o no estaven disposats a treballar.
Per això, aquest curs han llançat una segona fase de la investigació, que continuarà el 2012-2013, en què proposen un nou abordatge del currículum –bimodal, en diuen–. Els professors dels 30 centres que participen en el projecte donen una llista amb el vocabulari, conceptes, fets o personatges que els estudiants s’han d’aprendre de memòria i comprendre. “Les persones pensem amb el llenguatge; els alumnes necessiten un vocabulari i uns coneixements de base”, indica Marquès. Aquesta informació s’avalua amb exàmens memorístics, com els de sempre, però tan sols suposa al voltant d’un terç de la nota final de cada matèria.
La part de més pes és en els exàmens que avaluen competències, què se sap fer amb la informació. Aquí, els professors poden permetre la consulta de fonts, inclosa internet. “El que realment importa és saber resoldre un problema de física, no recordar totes les fórmules de memòria, per què no pot un estudiant consultar aquestes fórmules en un examen?”, reflexiona Marquès. De moment, als professors encara els costa deixar navegar per la xarxa en els exàmens. El centre Virolai és un dels que sí que s’han atrevit a fer aquest pas en determinades proves. “No donem l’esquena a la memorització, sens dubte que és necessària, sobretot en l’àmbit del llenguatge, que s’ha empobrit entre les generacions més joves”, insisteix Regí. “El que proposem és no basar-ho tot en el fet de saber coses de memòria”, afegeix. Aquest centre treballa en l’avaluació per competències des de fa anys. Aquesta feina sistemàtica, sumant les habilitats memorístiques amb les aplicades – junt amb altres projectes educatius–, ha fet que assoleixin uns nivells d’èxit escolar molt alts. En les proves d’avaluació de sisè de primària estan molt per sobre de la mitjana catalana: el 98% dels seus alumnes aproven l’ESO –davant el 70% general–, i el 82% dels seus alumnes de batxillerat es presenta a la selectivitat i tots la superen amb bones notes.
Ara han afegit el bon ús de les TIC i d’internet als seus objectius. “Els alumnes tenen perícia tecnològica, però han d’aprendre a buscar als webs adequats, a no plagiar i a trobar recursos que els ajudin en el seu aprenentatge”, continua Regí. Per exemple, en l’examen de geografia econòmica, miren a la xarxa, a través del seu portàtil, el PIB de França i altres dades amb què hauran de fer una anàlisi. Mitjançant aquestes proves, els professors no només mesuren els coneixements dels alumnes, sinó també el seu domini de la xarxa.
Tot i que a una altra escala més reduïda, la idea és la que en Jordi Baldrich exposa des de fa temps al Blog de Aula Casio : s'han d'utilitzar les eines de les quals disposa la societat actual per tal d'enriquir l'aprenentatge. Així, segons aquesta filosofia, no té sentit prohibir les calculadores en els exàmens; el què s'ha de canviar és la informació que s'hi demana per tal de potenciar l'anàlisi i el raonament, enfront del càlcul mecànic que una màquina pot retornar.
ResponElimina