dijous, 12 de gener del 2012

REFLEXIONS ENTRE PLAT I PLAT

Aquest migdia hem fet un dinar - reunió del comitè organitzador de l’INNED 2 (http://inned2.wordpress.com/), un simposi que vam organitzar el passat mes de novembre, a CosmoCaixa. Parlant de la possible continuïtat d’experiències com aquesta, he comentat que m’interessava el tema de l’acompanyament educatiu per ajudar al desenvolupament de l’autonomia de l’educand.

Hem vist que era un tema que la majoria dels comensals reunits estava treballant, en un sentit o un altre. És lògic, si estem d’acord que educar-se és un procés de desenvolupament de la pròpia autonomia, de la capacitat de ser cada cop més autònom per prendre decisions sobre la pròpia formació i sobre la pròpia vida en general.

També estàvem d’acord en les dificultats reals que hi ha en els entorns educatius per ajudar a desenvolupar aquesta autonomia. L’Anna Forés ha dit que, en el fons, la qüestió és de confiança… o de manca de confiança. De confiança en l’educand. Crec que aquest és un aspecte important del tema. Sovint les activitats que aparentment pretenen donar la veu i la decisió a l’educand –o al conjunt d’educands- només ho pretenen realment en allò que no és substancial, una mica com si juguéssim.  En les coses importants qui decideix és la o el mestre, el professorat, l’educador o l’educadora.

Què vol dir tenir confiança? És complex. Per pensar-hi una mica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada