En un article en el suplement
Cultura/s de La Vanguardia
del darrer dia del passat any, Ramon Sangüesa escriu un interessant article
titulat "Intel·ligència artificial grisa". Comença dient que farà un
any, acadèmics de prestigi, com Noam Chomsky, van denunciar l'ús dels
"assistents artificials intel·ligents de qualificació" per part del professorat
d'universitats de renom. Es fa referència a programes que "interpreten els
treballs escrits dels alumnes -no simples tests- i els posen nota". Per
part de l'alumnat, també es pot demanar al programa intel·ligent Dr. Essay,
previ pagament, que escrigui un treball sobre els temes més diversos. En dos
minuts, el programa el redactarà, amb les corresponents i rellevants
referències bibliogràfiques. Per tant, "podríem imaginar un panorama on
connectéssim un programa amb l'altre (...). Professors i alumnes serien així
les interfaces dels dos programes, el
que redacta textos i els que els avalua".
Quan hom parla del que hauria de ser
una relació d'ensenyament - aprenentatge entre un docent i un estudiant, no
pensa pas en possibilitats com l'esmentada. Una vegada més, les tecnologies
esdevenen un factor més que rellevant en la relació educativa, que efectivament
poden facilitar processos però amb el risc de desvirtuar aquesta relació.
Malament rai si les tecnologies serveixen per avaluacions asèptiques que
difícilment poden respondre a la complexitat de l'avaluació educativa i per
substituir la feina i l'esforç per aprendre de l'alumnat. En definitiva,
estarien complint el paper dels qui escriuen, d'amagat, llibres o discursos per
altres, per exemple. Res de nou, però amb la potencialitat que permeten les
tecnologies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada