El consum de televisió a Espanya es
manté en les seves cotes més altes des que es va iniciar la crisi econòmica,
segons un estudi de Barlovento Comunicación, aparegut a principis d'aquest any.
La mitjana de consum el 2014 va ser de quasi quatres hores per persona i dia
(239 minuts).
Tot i les tecnologies més recents i
la importància d'Internet, la televisió segueix ocupant un lloc central en les
llars i en la situació de crisi esdevé un recurs d'oci molt assequible. Aquesta
presència de la televisió en les nostres vides, amb més d'un aparell a moltes cases, reforça la seva funció educadora de la població. És això que se n'ha dit
educació informal. S'ha escrit molt sobre la incidència d'aquest tipus
d'educació en general i sobre la de la televisió en particular. També s'ha
parlat força sobre la necessitat de l'educació de la lectura audiovisual i
sobre la importància de que els organismes públics vetllin perquè els canals
televisius respectin la normativa de protecció a la infància però, sovint,
aquesta normativa no es compleix.
Les dades actuals sobre el consum
televisiu han de servir per reforçar tot això, per no deixar de tenir present
que la televisió sempre hi és i que transmet constantment missatges, amb un embolcall
tecnològic que els fa atractius, i que aquests missatges sempre obeeixen a determinats
interessos, de vegades més que qüestionables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada