Les carreres universitàries podran ser de tres anys
i els màsters de dos. Quan en el seu moment el govern del PP va optar per graus
de quatre anys i màsters d’un, vàrem ser molts els que no ho vam entendre,
donat que era un model diferent a l’imperant a la resta d’Europa. Ara es pretén
rectificar… a mitges.
L’opció, en si mateixa, pot ser encertada però hi
ha, com a mínim, tres problemes greus.
La reforma obre les portes a que els actuals graus
de quatre anys passin a tres, però deixa la decisió a mans de cada universitat.
Segons això, una mateixa carrera tindrà una duració en unes universitats i una
duració diferent en altres. No sembla gaire coherent i pot ocasionar una
competència estranya en funció de l’oferta de cada institució.
En segon lloc, les institucions educatives
necessitarien que, després d’una reforma, es tingués temps suficient per
consolidar-la. Amb el canvi proposat es pot tornar a entrar en una fase
d’inestabilitat en la docència i es pot instaurar la sensació de
provisionalitat permanent i de falta de temps per dedicar-se a ensenyar. Tornar
a dissenyar plans d’estudi –quelcom que sempre provoca tensions i dificultats-
tornarà a ocupar el temps dels docents. De nou.
Per últim, però no pas menys important, hi ha un
tema econòmic preocupant. Avui en dia, en la situació de crisi en la que ens
trobem, cursar un màster ha esdevingut un valor important per tenir més i
millors possibilitats professionals. La matrícula d’un màster és bastant més
elevada que la d’un grau, per tant la reforma encareix la formació. El tema
econòmic s’està convertint en una qüestió molt rellevant per possibilitar l’accés
i la continuïtat dels estudis universitaris. Amb la reforma, aquesta situació s’aguditzarà.
Tornar endarrere potser sigui inevitable però les
conseqüències poden ser preocupants si es fa amb l’estil i els paràmetres que
estan caracteritzant les decisions de l’actual govern central.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada