RETORN

En el context català i espanyol, setembre assenyala el final de les vacances per al món educatiu. Tot i que hi ha qui ha treballat durant l’agost o ha dedicat uns dies a la formació personal, el gruix del sector educatiu es reincorpora ara a la feina. Fins i tot els jubilats que exercim d’avis notarem el canvi així que comencin les escoles i, si encara fem alguna que altra feina professional, ara la reprenem. La veritat és que el nou curs es presenta ple d’incerteses, com ja va sent habitual: el panorama polític és confús, sonen alarmes respecte de la situació econòmica, Europa sembla incapaç d’afrontar problemes gravíssims... i el món educatiu es mou en un mar d’incògnites.

A l’estiu, sempre fem un parell de cremats: rom negre, cafè en gra, sucre, pell de llimona i canyella en una cassola de terra. La clau: cremar el rom en el punt just... però ves a saber quin és aquest punt. La gràcia: compartir la màgia del foc i el gust dolç de la beguda sota el cel estrellat.

Sort que la desconnexió estiuenca sembla que actua com a regeneradora, com si haguéssim posat les bateries a recarregar. Potser haurem pogut viatjar a algun lloc interessant (que no vol dir necessàriament llunyà), haurem tingut temps per fer petar la xerrada tranquil·la, per passejar, per fer agradables migdiades o per submergir-nos en nits amb cels estrellats. Sí, també ha fet calor... i això ens ha neguitejat pel malestar i perquè ens porta a pensar què estem fent amb la Terra... però millor que ens quedem amb els records positius i que aprofitem els primers dies de retorn per compartir-los amb companys i companyes; per preocupar-nos pels problemes segur que hi haurà temps. Ara, agafem-nos als bons records i entomem el curs amb voluntat de ser positius, de veure el costat bo de les coses. Voler insuflar-nos d’aquest esperit ens pot fer la tornada molt més agradable perquè les coses són diferents segons com les interpretem. Almenys jo ho veig així.