Hem passat una setmana de Pasqua ben especial. Sense processons ni cap acte
al carrer. Des de fa una mica més d'un mes estic confinant amb la meva muller, filla,
gendre i les dues netes de tres anys i mig i d'una mica més d'un any. Divendres
la meva filla va fer el tradicional bacallà de divendres sant; fins ara, ens el
feia la sogra però està confinada, sola, a casa seva. Ens va arribar un paquet
del padrí de les nenes per muntar una mona de Pasqua. Ara, filla i gendre
tornen a treballar on line.
Mirem de celebrar els dies, amb les limitacions que suposa no poder sortir
de casa i, sobretot, intentem no perdre la moral. Repetim que no ens podem
queixar perquè hi ha qui s'ho està passant malament amb la situació de
confinament i altres que s'estan deixant la pell per atendre les urgències... per
no parlar dels qui no poden superar la infecció. Ara estem tots una mica
intranquils perquè el govern espanyol ha decretat que poden tornar a funcionar
feines no essencials i no tenim clar que això no pugui provocar un rebrot. Vivim
en plena incertesa i amb pors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada